He llegit amb molt interès l’editorial del 9 de febrer del Vicent Partal, a Vilaweb, una reflexió que com la majoria de les que fa Partal crec que val la pena llegir, i m’ha animat a fer algunes aportacions que potser es poden trobar d’interès.
Diu Partal, amb raó, que ara mateix no hi ha ningú que sàpiga com organitzar una quarta llista. Jo tampoc, però crec que tinc una idea de quin camí es podria transitar per respondre a aquesta i a la resta de preguntes que fa Partal en el seu editorial.
Com organitzar la llista?
Inevitablement, la iniciativa ha de partir d’un grup de persones afins que donin un pas endavant i que inspirin prou confiança per arrossegar a unes altres. Però no n’hi ha prou. Com bé apunta l’editorial, cal saber per fer què.
Proclamar la República?
És clar. Però cal dir quina mena de República serà o com a mínim quina no serà. Dir allò de «primer farem la independència i després ja ho discutirem» jo crec que si hagués pogut funcionar en el passat, ara ja no ho faria. No queda ja cap lideratge prou potent per a obviar una més gran concreció. I tampoc es pot rescatar el consens que representava aquella candidatura quasi unitària de Junts pel Sí.
Quina mena de República?
Sóc partidari de concretar el model en una proposta de Constitució. Una proposta de Constitució que no sigui una disquisició tècnico-jurídica o un compendi politològic de bones pràctiques de les constitucions vigents al Món, sinó una resposta original i ajustada als problemes i les necessitats del nostre país. I des d’aquest punt de vista, dels problemes i les necessitats del nostre país, un punt de partida per al debat. En aquest sentit, annexo la meva proposta, tot i que podria ser perfectament una altra.
Com procedir l’endemà de les eleccions?
Si encara no hi ha prou suport per a fer una proclamació unilateral, es pot desafiar a la resta de forces del Parlament a què obrin un debat constituent. Formalment, una proposta de nova constitució del regne d’Espanya.
Cap llei ni cap jutge pot prohibir que el Parlament de Catalunya debati una proposta de constitució per al regne d’Espanya encara que es faci des d’una perspectiva catalana. En acabat, es pot fer una consulta popular per refrendar el text de la proposta, que es presentaria a les Corts Espanyoles per a la seva consideració. Quan fos rebutjada (que ho seria de ple), quedaria més justificada que mai la proclamació de la República Catalana en base a aquesta constitució.
I les polítiques autonòmiques?
Es donaria suport a un candidat a la Presidència que es comprometi amb el debat constituent, i només s’entraria a formar part de l’executiu autonòmic en el cas que fos per proclamar la República. Per la resta, i mentre no es fes la República Catalana, s’impulsaria i es donaria suport només a les mesures concordants amb els principis expressats per la proposta de Constitució.
Pregunta’t, lector, si donaries suport a una proposta així, pregunta a d’altres si ho farien. Si la resposta és que no, agraeixo en qualsevol cas que la teva atenció hagi arribat fins aquí.
Deixa un comentari